La façana d'aquest edifici té un poder d'atracció molt evident. Les dimensions de l'edifici senyalen la importància i la bona acollida que tenien les monges teresianes a les primeries de segle a la ciutat. El color vermellós dels murs, aconseguit a base de l'aplicació del maó, i la inclusió d'arcs parabòlics a la seva porta d'accés parlen un llenguatge manifestament modernista. L'edifici el dibuixà un destacat deixeble d'Antoni Gaudí, Bernadí Martorell i Puig; diverses circumstàncies van fer que les obres s'iniciessin el 1922 i no acabessin fins al 1949. Al vestíbul del monument hi ha unes columnes que tenen un clar record gaudinià. Després d'aquest espai hi ha la capella del convent, beneïda el 1926. Avui el convent ja no té internat, funciona com a escola.

(vista exterior)