Estava convençut que havia estat la llum de la ciutat la que li havia permès suportar el dolor. Gai Bebi Myrisme, va néixer esclau, però va aconseguir la llibertat i, com a llibert, va acumular una gran fortuna i va ser anomenat servir augustal. Quan la vida més el somreia, una malaltia va robar-li la seva estimada. Una inscripció, ara incrustada en una paret de la Part Alta de la ciutat, en recorda el seu l’amor: “Fabia Saturnina, la millor de les esposes”.

Tàrraco era una petita Roma, una ciutat portuària, oberta a la Mediterrània, on es parlaven multitud de llengües, amb un clima especialment agradable, és a dir, un bon lloc on viure i prosperar. Aquest és encara ara l’esperit de la ciutat. Caminant pels carrers i places de la ciutat medieval o contemplant els horitzons damunt el Mare Nostrum, pot reviure’s la ciutat agradable i benefactora que va guarir un emperador: August.