Esclat de joia, il·lusió, esperança col·lectiva... aquests van ser els sentiments que es van experimentar a Tarragona aquell 14 d’abril de 1931 amb la proclamació de la Segona República, especialment per part del 74% dels electors que van votar la candidatura republicana a les eleccions municipals celebrades dos dies abans.
L’espectacular triomf de les candidatures republicanes a les capitals de província i a les principals ciutats d’Espanya, evidenciava de forma contundent un desig de canvi que comportava la desaparició del darrer govern del règim monàrquic d’Alfons XIII, una monarquia que ja havia quedat en entredit després del seu suport a la Dictadura del general Primo de Rivera.
La proclamació de la Segona República va comptar amb l’adhesió entusiasta de bona part de les classes populars.Un moviment principalment urbà, de les ciutats, encapçalat per republicans que provenien de les classes mitges i d’una burguesia moderna i emprenedora.
La política de repressió del català i la supresió de la Mancomunitat de Catalunya per part de Primo de Rivera va incrementar encara més les reivindicacions d’autogovern. En conseqüència, el nou règim republicà va haver d’assumir des del seu inici el reestabliment de la Generalitat i, l’any 1932, l’Estatut de Catalunya.
A Tarragona, l’estrenat consistori republicà, liderat per l’alcalde Pere Lloret i Ordeix, es va trobar amb un ajuntament que arrossegava tota una problemàtica endèmica: la manca d’abastiment d’aigua potable el creixement progressiu de l’atur i el problema del dèficit de places escolars, tot plegat amb una hisenda totalment buida que patia un deute de mig milió de pessetes.
En només tres anys i mig, entre l’abril de 1931 i l’octubre de 1934, l’Ajuntament de Tarragona va desplegar una gran activitat que va comportar la solució al problema d’abastament d’aigua potable que patia la ciutat, es va endegar l'ampli projecte de clavegueram urbà, es van executar les obres de construcció del Passeig Arqueològic i es va donar un nou impuls a la fàbrica de Tabacs i a les obres de l’Escola del Treball. Obres públiques, entre d’altres, necessàries però que també servien per a donar feina als treballadors en atur.
En l’àmbit de la cultura els dos principals eixos de la nova política municipal republicana van ser la recuperació i defensa de la llengua catalana i la potenciació de la instrucció pública. També la potenciació de la publicació de noves revistes en català, les subvencions a l’ensenyament del català i la seva promoció amb concursos escolars o d’altres expressions de la cultura catalana des de la música, l’art o l’arquitectura.
Altres actuacions municipals que tindran una càrrega ideològica republicana foren el canvi de noms de carrers, la municipalització del cementiri i dels serveis fúnebres i la inauguració del monument als herois de 1811, obra de Julio Antonio.
Si ara, noranta anys després, aquesta exposició serveix per suggerir el batec d’aquells anys i desvetllar la curiositat sobre el que va significar la Segona República a Tarragona, s’haurà assolit l’objectiu que es plantejava inicialment.
El camí iniciat per avançar cap a una societat més justa, més lliure i més igualitària entre homes i dones, malauradament, va quedar segat pel cop d’estat del 18 de juliol de 1936 que va provocar la Guerra Civil espanyola.