Diuen que per conèixer realment com són les ciutats i els que hi viuen, hem de buscar la clau als seus mercats

Una de les millors maneres de prendre-li el pols a una ciutat i de saber el que es cou entre els seus carrers és visitar els seus mercats. Ara, i fa dos mil anys. En l'antic calendari romà, previ al julià que ordena els nostres dies, les setmanes tenien vuit dies. La importància d'aquest cicle residia en el fet que la gent que vivia en el camp tenia un dia fix per a anar a vendre els seus productes agrícoles, perquè el novè, a les ciutats romanes, se celebraven les nundinae: el dia de mercat. Tàrraco no era una excepció. Al costat de les portes d'entrada a la ciutat es localitzaven les stabula, una espècie d'albergs amb estable on la gent que arribava des dels voltants podia deixar els seus carros i animals. Fruites, hortalisses, verdures i llegums s'exposaven en parades ambulants consistents en unes senzilles taules disposades sobre cavallets. No hi ha dades sobre la ubicació precisa del macellum (mercat) de Tàrraco en aquells dies, però, pel model estudiat en ciutats com Pompeia, la vida comercial segurament es desenvolupava en la part baixa de la ciutat, al voltant del fòrum de la colònia i en el barri portuari. La descripció dels mercats romans encaixa, sense gaires canvis, amb la del mercat que se celebra, dues vegades per setmana, en la plaça del Fòrum. Si juguem a les diferències, podem dir que la dona del Flamen Dialis, el sacerdot de Júpiter, ja no sacrifica un xai en honor d'aquest déu de la mitologia romana i que els mestres no declamen en públic perquè el seu coneixement arribi als visitants del mercat. Per la resta tot continua igual, els pagesos arriben des de les abundants hortes del Camp de Tarragona i mostren tota la frescor dels seus productes en senzilles parades.

Productes de collita pròpia, ecològics i de proximitat al mercat del Fòrum

El mercat del Fòrum és un d'aquests llocs on es desperten alguns sentits que romanen endormiscats per les pràctiques intensives de cultiu, on tornes a adonar-te que la fruita i la verdura fan olor, o que les taronges o els tomàquets, com els dies d'abric i els de vestit de bany, tenen el seu moment. Però el més important d'aquest mercat no és el que salta a la vista, sinó el que va implícit en totes les trobades que allí es propicien: hi ha salutacions i tutejament; somriures i confiança; si es para una mica d'atenció, és fàcil comprovar que les converses giren al voltant de notícies transcendentals, no les de política o economia, sinó les que afecten els nostres.

Montse ven ous i mel en una de les cantonades del mercat del Fòrum, ho fa des que tenia 20 anys i ja n'ha fet 68. «No són clients, són amics. Aquest és en Joan», diu com a presentació quan una de les persones s'acosta a la seva parada. No cal ni que demani, Montse va col·locant directament entre cartons, amb una mescla de decisió i delicadesa —no ens oblidem que es tracta d'ous—, dotzena i mitja dels grans. Tots els venedors coincideixen que el gran valor del mercat és la gent. «Veuràs quan ens jubilem», diu Montse gairebé amb temor a aquest moment que s'intueix pròxim. A la parada veïna, Alejandro i María José venen fruita i verdura de collita pròpia, remarquen ells mateixos i els nombrosos cartells que ho anuncien sobre els productes. Ecològic i de proximitat, aquesta és la bandera també de la parada anomenada I un rave. Els seus tomàquets —cal matinar per a fer-se amb un bon assortiment— són tan variats com ho som nosaltres. En la caixa d'un mateix tipus n'hi ha grans i petits; amb arrugues i amb la pell llisa; més atractius a simple vista o molt sucosos en el seu interior. Què és això que tots els tomàquets siguin iguals?, diuen aquests pagesos arribats des de Valls.

Descobriu el Mercat Central on comprar, tastar, aprendre i contagiar-se del batec de la ciutat

La visita al Mercat Central val la pena, evidentment, pels productes gastronòmics, però també per motius arquitectònics. L'edifici va ser obra de Josep Maria Pujol de Barberà, qui va incorporar alguns elements modernistes en els detalls i va projectar un espai suportat per columnes de ferro colat amb l'objectiu de donar pas a la llum i de crear una major sensació d'amplitud. Sota aquest espectacular sostre trobem la mateixa companyonia que en el mercat del centre històric i també l'abundància del nom propi en el tracte. Entre les parades destaquen el bon peix fresc de la nostra costa, com no; les dolces creacions de la parada de Cal Jan, pastisseria amb seu a Torredembarra que té entre els seus reconeixements el premi al millor panetone d'Espanya; les carns o la selecció de formatges de Magda i els seus consells per a fer la taula perfecta.

Vegeu en acció el rellotge carilló del Mercat Central

Cada dia a les 12 del migdia i a les 6 de la tarda, s'obren les portes del rellotge de la façana i es posa en marxa el carilló amb set figures que representen a personatges del seguici popular de Santa Tecla, figures que es mouen mentre sona l'Amparito Roca. En acabar la desfilada, molts clients deixen per un moment les cistelles de la compra i trenquen en aplaudiments, algun fins i tot després d'haver fet algun pas al so d'aquest conegut pasdoble.

És temps d'agafar la cistella i tornar als mercats

Els mercats municipals ofereixen una cosa tan senzilla com tornar als orígens, productes ecològics i de proximitat igual que fa dos mil anys. L'ofici de pagès, malgrat alguns indicis de recuperació, no passa pel seu millor moment. Tampoc el de pescador. Comprar en els mercats municipals és una manera de contribuir a recuperar i consolidar aquestes dures professions que són més necessàries que mai en l'actual escenari de crisi climàtica. Sigui per convicció o per un punt de romanticisme; sigui per salut o simplement perquè ens agrada dir i que ens diguin bon dia, és temps d'agafar la cistella i tornar als mercats municipals.