Antiga església de les monges de la Congregació de Jesús-Maria, annexa a la seva escola. Tarragona té el privilegi d'haver estat la primera ciutat on la Verge Maria rebé culte sota la nova advocació (1857, Issodoun, França) de Nostra Senyora del Sagrat Cor i, alhora, de fruir de les úniques obres documentades d'Antoni Gaudí que es conserven a les comarques tarragonines: el manifestador (1879), de fusta sobredaurada i d'enormes proporcions, recolzat sobre columna marmòria, i l'altar (1880) amb la gruixuda taula o mensa i un antependi format per tres espais quadrats que allotgen bustos angèlics emmarcats per columnes. L'església d'estil neogòtic (1879) és un espai de tres naus subdividit per dotze columnes de ferro colat, desmesuradament esveltes, i ornamentada tota ella amb decoració floral geometritzada: recorda la capella del palau episcopal d'Astorga (Lleó), encomanada pel bisbe Joan Bta. Grau Vallespinós a Gaudí, protector de l'arquitecte quan era canonge i vicari general de l'arquebisbat de Tarragona. Disposa també de cor i cambril on, al tambor de la volta, es poden observar els arcs catenaris gaudinians encerclant repertoris pictòrics. Se'n desconeix l'autor, si bé no hi ha dubte que hi pogués intervenir Gaudí. Amb els estralls de la Guerra Civil (1936 - 1939), el temple fou profanat i desaparegueren la primitiva imatge de la Verge, el sagrari, l'extraordinari cadiratge conventual, també de Gaudí, i el manifestador: l'actual és una rèplica exacta feta per Ferran de Castellarnau.