La festa de l'Embutada a finals del segle XIX

Ens traslladem a la fi del segle XIX, fins a un dia qualsevol d'un mes de setembre. La Part Alta, el centre històric de Tarragona, bull d'activitat: els pagesos s'han instal·lat al carrer de les Coques per a vendre el que els ha deixat l'horta, el so de les ferradures contra l'empedrat anuncia l'arribada de cavalls i mules amb el fruit de la verema i els nens esperen amb ànsia a veure si els cau algun gra per menjar-se'l ràpidament i perquè els deixin xafar una mica el raïm abans del premsat. L'aroma dolça del most corre pels carrers; riures, frases cordials entre veïns i el so de les eines estan en l'ambient. Els boters acoblen les dogues de fusta que donen forma a les barriques, els vidriers temperen el vidre que es convertirà en garrafes i damajoanes, els cistellers dobleguen el vímet per a fer cistelles que protegiran els fràgils recipients de cristall i els llauners fan uns embuts molt particulars, amb el con inferior en forma de colze. Són els embuts que s'utilitzaran algunes setmanes més tard durant la festa de l'Embutada per a celebrar l'arribada del vi novell, generalment durant les primeres setmanes de novembre. El refranyer d'aquestes dates, especialment el dedicat a Sant Martí, l'11 de novembre, està ple d'al·lusions al vi novell: «Per Sant Martí, l'aigua al molí i tasta el vi» o «Per Sant Martí, tot most és bon vi», són alguns exemples.

Aquesta festa, de la qual hi ha constància des d'aquest llunyà segle XIX, va créixer paral·lela a l’esplendor del comerç del vi que es va viure a Tarragona, quan la ciutat es va convertir en una potència exportadora. El carrer Reial estava ple de magatzems i en la Part Alta hi havia una quarantena llarga de petits cellers que elaboraven vi en els baixos de les cases. Cal Trip, Pau del Blau, Ca l’Armengol —freqüentat pels assidus a missa—, i els cellers del Delme i del Morillo o el d’en Segura, eren alguns dels més coneguts. De tots ells penjava una branca de pi a la porta quan el vi novell estava llest. La Part Alta estava segmentada entre pagesos i pescadors —encara no existia el barri del Serrallo—, gremis que integraven les agrupacions de castellers de l'època. Durant els dies de l'Embutada visitaven els cellers per a aixecar alguns pilars i intentar, a canvi, aconseguir un glop de vi gratis. Amb l'embut a la mà, els grups d'amics i familiars s'entretenien amb un divertit joc: anaven passant-se l'embut ple, tapant amb un dit la sortida, per a anar bevent per torns. Aquell que es quedava sense vi havia de pagar la següent ronda. L'estratègia estava servida, hi havia qui donava un llarg glop si era el primer a començar el joc, o curtíssim, només una gota, si estava a punt d'acabar-se. Aquest vi jove, segurament, se servia directament des dels cups on havia fermentat. Era un vi fet de totes les varietats que els pagesos cultivaven en el camp, buscant el màxim aprofitament més que la qualitat del resultat. Era afruitat, més prop del most que d'un vi amb estructura, i també de temporada, per a consumir en els següents tres o quatre mesos. Amb la desaparició dels últims cellers del centre històric de la ciutat, en els anys seixanta, també es va diluir la celebració de l'Embutada.

La recuperació de l'Embutada

Diu Berna Ríos de Santa Teca, l'associació encarregada de recuperar aquesta emblemàtica festa, que en la primera edició va haver-hi persones que van assistir amb un d'aquests antics embuts que encara conservaven a casa, algunes d'elles familiars directes dels viticultors. L'Embutada, en el seu format actual, lliga el món del vi amb la gastronomia de territori i la cultura. Intenten treballar amb productors de vi natural o amb mínima intervenció, els quals porten les seves propostes per a presentar-les al públic. Alguns viticultors no tenen un vi que encaixi exactament en la tipologia de novell, però tots aporten algun vi que ja ha fermentat i que encara no s'ha embotellat, permetent comparar-lo amb altres anyades per a saber en què es pot convertir quan el cicle estigui complet. «És un luxe tastar un vi flor, acabat de néixer. Però encara és un luxe més gran tenir a prop a tots aquests productors que són valorats en molts països del món i poder tastar els seus vins per tan sols un parell d'euros la copa», destaca Berna Ríos.

Hi ha festes del vi novell a França, com la molt coneguda celebració del Beaujolais nouveau; els heuriger austríacs pengen la branca de pi a la porta quan tenen a punt el vi de l'any, però la particularitat de l'embut fa única a la festa de l'Embutada, plenament consolidada a Tarragona i amb possibilitats de convertir-se en una important cita en el calendari per a tots els amants de la cultura i la tradició vinícola.