TARRAGONA CREARÀ UNA TAULA DE TREBALL PER SEGUIR L'EVOLUCIÓ DELS HABITATGES D’ÚS TURÍSTIC
La diagnosi presentada per Fundació URV, Eurecat i Ajuntament revela un augment d’habitatges d’ús turístic a la ciutat entre 2017 i 2021 tot i la frenada de 2020
L’estudi identifica Part Alta, Centre, Llevant i Barris Marítims com a zones de més concentració de pisos turístics, que centraran el seguiment tot i que actualment no hi ha expulsió de la població local
Aquest dimecres 13 de juliol, s’ha presentat la diagnosi d’habitatges d’ús turístic (HUT) a Tarragona, que ha encarregat l’Ajuntament a través del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona (PMTT) a la Fundació URV i que ha estat realitzat per la mateixa fundació i Eurecat. A partir de les conclusions d’aquest estudi, que identifica un creixement d’aquest tipus d'habitatge entre 2017 i 2021 especialment a la Part Alta, el Centre, Llevant i els Barris Marítims, l’alcalde de Tarragona i president del PMTT, Pau Ricomà, ha anunciat la creació d’una taula de treball integrada per diferents departaments municipals que proposarà mesures i actuacions.
Tot i la frenada d’aquest mercat el 2020 per la pandèmia, l’estudi dirigit per l’investigador de la URV i doctor en Economia, Antonio Russo, revela que de 2017 a 2021 la ciutat va passar de 1.280 a 1.891 pisos turístics –una estimació que inclou pisos regulats ofertats a través d’Airbnb, l’oferta d’Airbnb sense llicència i l’oferta amb llicència ofertada fora d’Airbnb a través d’altres plataformes—, un augment del 47,73%, tot i el lleuger descens respecte del 2019, l’any abans de la pandèmia.
Al respecte, Ricomà ha manifestat que l’Ajuntament “estarà amatent al fenomen, especialment en les zones amb més concentració: Part Alta, Centre, Llevant i Barris Marítims”, on també –excepte Llevant— s’ha produit un major increment d’habitatges d’ús turístic.
El doctor Russo ha assenyalat que durant l’intèrval que comprèn l’estudi s’ha passat de 6.009 places ofertades a 8.338 (en termes comparatius l’oferta hotelera és de 2.300 places mentre que els càmpings oferten 8.340 segons dades d’Idescat del 2020). Russo ha destacat que existeix un “creixement constant del nombre de lloguers turístics de curta durada (LTCD), només frenat per la pandèmia, que va ‘desactivar’ una part d’aquesta oferta” i una “disminució progressiva del nombre de LCTD sense llicència d’HUT” (regularització de l’oferta), que queda en un 10% estimat. Russo també ha destacat que es detecta un augment de la concentració d’habitatges turístics en un mateix gestor, fet que indicaria una professionalització del sector.
Manteniment paral·lel de la població censada i oportunitat per a la rehabilitació
Entre les dades que ofereix l’estudi, es desprèn que en línies generals, en les zones on es detecta més concentració i creixement d’habitatges d’ús turístic no s’ha produït un descens de població censada i que no es produeix un fenomen d’expulsió de la població local. A Tarragona hi ha 165 habitants censats per cada HUT d’Airbnb, el que situa la ciutat al costat de localitats com Toledo i lluny d’altres destinacions que els estudis demostren que tenen la meitat d’habitants censats per HUT. A tall d’exemple, el nombre de residents per cada HUT d’Airbnb és el següent en aquestes ciutats: Sitges 16, València 85, Sant Sebastià 77, Santiago de Compostel·la 105 o Pamplona 106.
L’alcalde ha assenyalat també que “un aspecte positiu a destacar és que un 21% dels edificis amb habitatges d’ús turístic són d’abans de 1900. Si parlem d’edificis d’abans de 1950, la xifra ascendeix a 46%; això ens indica que l’habitatge d’ús turístic està tenint un efecte positiu en la rehabilitació d’edificis i per tant en la millora de l’entorn”.
Taula de treball i ordenança reguladora
Tot i que la situació a Tarragona està lluny del fenomen d’expulsió de la població local, l’alcalde ha anunciat que l’estudi tindrà una aplicació pràctica amb la creació d’una taula de treball de seguiment dels HUT, especialment per controlar i monitoritzar la situació a les zones amb major concentració, en les quals, ha assenyalat, “es podrien impulsar mesures zonals de decreixement”. Aquesta taula de treball, que l’alcalde ha assegurat que estarà creada en els propers mesos, integrarà departaments municipals com el d’urbanisme (ciutat, cohesió social, concentració, serveis generals), habitatge (dret d’ús residencial, dret d’ús turístic, dret de la propietat, gentrificació), turisme (capacitat de territori, oferta turística, política turística) i serveis jurídics i fiscals.
Paral·lelament, segons ha avançat també Ricomà, s’iniciarà un procés participatiu centrat especialment en la població local (sector turístic, comerç, propietaris, veïns), amb la mirada posada en una ordenança que reguli de manera clara l’habitatge d’ús turístic i que l’oferta regulada d’habitatges d’ús turístic pugui incorporar-se a l’oferta turística i d’allotjament a Tarragona com una més.
Cap a un model turísitc sostenible
L’alcalde ha volgut posar en context les actuacions anunciades, dins de la política turística del govern que encapçala: “No podem ni apostar per un creixement descontrolat i aliè a la població local que acabi foragitant el veïnat ni per una política que foragiti els visitants, que són essencials en l’economia i el desenvolupament de Tarragona: la nostra aposta és la convivència i la bona sintonia entre un turisme sostenible i responsable amb la població local, de manera que tothom hi guanyi i que l’experiència turística sigui tan positiva per als nostres visitants com per als mateixos tarragonins i tarragonines”.
En aquest sentit, l’alcalde destaca que “el que presentem avui ens permet conèixer la realitat i tenir una foto fiable de com està turísticament la ciutat a nivells d’ocupació, de pressió turística i capacitat de càrrega, de places d’allotjament, de recursos i d’infraestructures: només així podrem prendre les decisions adequades”, referint-se d’aquesta manera a les dades que aporta l’estudi realitzat per la Fundació URV i Eurecat, de qui ha destacat “la professionalitat i excel·lència”.
presentació en PDF
